Ara sí, segueixo al Shinkasen i ja ens
queda només mitja hora aproximadament per arribar al destí. D’aquí poc pararem
a Kyoto =( Ho trobo molt a faltar, moltíssim. Però tinc moltes ganes de veure
la família de la Yui de nou, i això és el que ara importa =D
Durant el camí, apart d’escriure, he
volgut veure el Mt. Fuji (si t’asseus a la banda de la dreta el pots veure),
però hi havia tants núvols que m’ha sigut impossible... Es veu que no era el
meu destí poder veure’l en aquest viatge... =) En el pròxim potser^^
Per cert, avui que finalment me’n vaig de
Tokyo, és quan fa sol. Ue! xDD A això se li diu ser gafe jajaja
Pel matí he parlat una estona amb la Miki,
i ens hem fet alguna foto (no en teníem cap juntes! O.o). M’he acomiadat d’ella
i camí cap a l’estació de Tokyo. Per anar cap allà he hagut d’anar com sempre a
l’estació de Hatsudai (he trigat 20 minuts en arribar caminant ràpid, però anava
amb la maleta enorme jeje), després a Shinjuku, i allà anar cap a Tokyo. M’he
hagut de saltar un parell de trens perquè era hora punta (07:00) i la meva
maleta no cabia pas. Sort que he sortit de casa a les 06 i pico... El Shinkasen
sortia a les 09:33, i no podia fer tard, la mare de la Yui m’espera a una
estació (haig de mirar el nom en una foto que tinc al seu mòbil) a les 13:40.
Quadre de la meva habitació a Shibuya (pintat per la Miki):
Pa el.laborat per la Miki =D:
La Miki!!!! ^^
Així que bueno... Aquí estic al tren. Els
trens del Japó són fantàstics, tenen de tot. És que no tenen res a veure amb els
de Barna... Quan vaig agafar el tren per anar cap a Tokyo el dia 9 em va donar
la sensació de que hi ha molts trams en els que s’inclinava. Però avui puc
afirmar que és així.
I quan hem parat a Nagoya, un altre Shinkansen ha passat
pel costat, i m’ha donat la sensació de que el nostre volcava (per la velocitat
de l’altre), però nops^^
Avui tinc planificat fer-me les ungles
jejeje =D No me’n puc anar d’aquí sense fer-me-les, és massa típic^^ A més vull
treure’m les ungles de gel dels vietnamites. Tinc hora a les 17:30, a dos minuts
caminant de casa de la Yui.
Us deixo que ja estem arribant, ok?? Per
la nit escric la resta del dia! ;)
*NOTA: A partir d’aquí ho
he escrit per la nit, aquí són les 03:12 uff jajaja i m’haig de llevar a les
05:20 per anar a l’aeroport, perfecte. No crec que dormi, estic una mica
nerviosa...
Fotografies del camí cap a Osaka:
Regal de la Miki per mi ^^
La mare de la Yui m’esperava a l’estació.
M’ha preguntat què volia fer, i al final hem anat de compres al Daiso i a un
centre comercial.
He comprat unes galetes pels meus pares,
les galetes del Shin Chan (ue!! =D), d’en Pokemon... Hem dinat juntes i després
hem anat cap a casa, on la Yui ha arribat de treballar sobre les 17h. (els
dimecres els japonesos tenen el dret de sortir a les 15:30, no sé per què).
I hem anat a fer-me les ungles^^ Quina
sort de tenir la Yui, ningú parlava anglès, però en aquesta zona és bastant
comú que passi.. Entre les dues em dissenyat els dibuixos en cada dit.
La noia que m’ho ha fet ha quedat bastant
parada de veure les meves ungles antigues. Agafa i em salta: “saps que això no
és gel, oi? On t’ho has fet? És molt perjudicial per les ungles”. En fi... me
les faig a la Maquinista, per si teniu curiositat... En principi porto des del
gener fent-les perquè volia que el dia que em vestia de Maiko les portés maques
(me les mossego L ). Sip,
tot això estava planificat a mig període xDD
M’han encantat, poc atrevides per elles,
però molt bé per mi (no volia pedres enormes i tal).
Després hem anat al supermercat a comprar
coses pel sopar. He aprofitat per comprar sopa especial per fer Shabu-Shabu
nyam nyam jejeje :P Wasabi i unes galtes d’arròs que m’agraden molt^^
I hem sopat. Últim sopar meu al Japó!! Què
bo que estava!! La mare cuina molt bé! =D Hem fet la cerimònia del te.
Boníssim! Diferent del te normal, i això que és el mateix tipus =) M’ho ha
preparat l’àvia ^^ I hem begut Mio :P
Han vingut la germana i el pare, quina ilu
tornar-los a veure! ^^ La germana, la Yui, la mare i jo ens hem quedat després
fent origami (què dolenta sóc ^^’’) mentre els avis estaven mirant la
televisió. L’avi s’ha anat una estona a un bar, i quan ha tornat ha sigut
divertidíssim parlar amb ell (tota l’estona em preguntava les mateixes coses!
Jajajaja).
M’he acomiadat de l’avi quan ha marxat a
dormir =( El trobaré molt a faltar.
Els he ensenyat els àlbums que tinc de
Maiko, i l’avia, que en sap força del tema, ha quedat impressionada de veure’m.
Diu que tinc el cos perfecte per ser maiko (espatlles baixes, el coll llarg,
les faccions de la cara de perfil elegants...) O.o m’he quedat... wow... sense
paraules. Diu que hagués pogut ser una bona maiko. Wow!! Un autèntic orgull que
em diguin això =D Jo li vaig dir que tot i així em fallaven els ulls, però ella
em va dir que això no era un problema.
La Yui afirma que ella no queda tan maca
de Maiko o.o
Suposo que per això aquell dia que m’ho
vaig fer em van demanar que els fes de model per un blog i no sé què, i em van
fer més fotografies a l’estudi.
Després de fer més origami, ja ens hem
donat la bona nit, i ara estic a la meva habitació. Els he deixat una carta de
5 pàgines escrites on els agraeixo tot el que han fet per mi. Ha sigut... sense
paraules. M’han acollit com una filla, són tots molt bona gent, el meu viatge
al Japó no hagués sigut el mateix sense ells. Me’ls estimo moltíssim i els
trobaré molt a faltar. Ha sigut la millor experiència que em podia haver trobat
aquí. GRÀCIES!!!!!! Arigato!! For everything! You’re my second family!
<3
Intentaré dormir una mica =) Són les 04:05
jajaja no sé si podré... Naniiit!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario