Ahir realment va ser un dia memorable. D'aquells que és impossible que una oblidi. Ens vem riure molt molt molt.
Vaig començar el meu últim dia a Kyoto anant a Arashiyama, lloc famós pel bosc de bambú. Hi ha moltes atraccions per veure, com el parc dels monos salvatges, el pont, diferents temples interessants, etc. Però de nou vaig voler prioritzar. Quan vaig arribar allà (recordeu que no tenia mòbil) vaig preguntar a informació, i la noia molt amablement em va indicar que el parc dels monos era una bona opció i que se'ls podia donar de menjar però que era important no mirar-los a la cara perquè per ells significa desafiament i t'ataquen o.O I estava temptada d'anar fins que em va dir això xDDD
Així que només vaig visitar el bosc de bambú. Per cert, és veritat el que diuen pels fòrums: anar a Arashiyama amb vent és una sort. I és que amb el vent els arbres es toquen els uns amb els altres i és una delícia escoltar-los. Et dóna calma i serenitat. Tanques els ulls i només pots pensar en coses maques. M'hi podria haver adormit perfectament :P
I després de visitar Arashiyama em vaig passar les últimes hores que em quedaven al Nishiki Market, que abans d'ahir hagués volgut visitar però per culpa del mòbil no vaig poder =(
M'encanta el mercat. És molt guay. Hi ha de tot per vendre, especialment peix (com no, estem al Japó :P), un munt de mostres per provar quasi tots els aliments que es venen allà *o* i l'ambient està súper bé ^^ Em vaig comprar una espècie de galetes mini en forma de quadrat que com no, estaven fetes d'arròs jajajaja :P
Fotografies del Nishiki Market:
A tot això vaig decidir menjar per allà (aquest cop pagant ^^). Aquest va ser el meu dinar:
El got que sembla rosa és en veritat rosa, no és del reflexe de la taula^^ És soda de prèssec, em va fer gràcia provar-la.
I en aquest restaurant és on em vaig trobar amb ells:
El del polo blau es diu Carlos i és de Mèxic. El noi de la càmara és Taiwanès, i els altres dos són de Vietnam. El Carlos va quedar sorprès de trobar algú que parlés castellà (i això que n'hi ha, però es veu que no n'ha vist), i va quedar tan "conmocionat" que em va convidar a dinar!! o.O Després vem passar com unes dues hores tots junts, després ells van marxar al hot spring i jo tenia que tornar a l'hostal perquè la Yui m'havia dit que ella tenia un mòbil que podia funcionar i que me'l podia deixar (i havia de tornar a poder conectar-me per veure què havia passat).
Abans però, vem veure una actuació d'uns japonesos preparant Mochi:
Els crits de guerra de tots els treballadors de la tenda van ser mortals xDD
Aquesta fotografia em va fer molta gràcia, el Carlos seguia convidant-me a més coses! o.O (per cert, el pop no em va agradar gens :S Es menja fred (ecccs) jejejeje =) (el vaig tirar xddd però ssshhhhh)
I vaig tornar a l'hostal, on la Yui em va confirmar que sí que anava el telèfon. Ueeeeeeeeeee!!!!! Tenia que anar a Osaka (i fins la punta del país anava, tan sols per aconseguir un mòbil jejejeje), i vem quedar a les 18:45 davant d'una sortida concreta de l'estació d'Osaka. I aquí comença l'aventura. Vaig arribar que devien ser i 50 (entre que busques i tal, perquè resulta que sense mòbil tampoc tinc hora xDD). I en aquella sortija concreta hi ha la sortija nord i la sud. Hauríem d'haver especificat crec… La cosa és que hi havia tanta gent que ven trigar (sí, sí, no és broma) 1 HORA I MITJA!!! o.o A què sembla increïble? Increïble però cert. Quina passada! I ara ve la part divertida.
Per explicar-vos-ho ens hem de posar des del punt de vista meu i el de la Yui.
PATI: Jo vaig anar voltant del lloc del nord al sud, sense èxit. Em quedava de tant en quant en un punt fixe, i després em movia. Finalment, un noi extranger (que va resultar ser finlandès!! =D Moi!! Mitta kulu?? jejejeje) em va voler ajudar. Porta vivint a Osaka 12 anys, i parla japonès i s'ho coneix tot bé. Doncs vem voler enviar un missatge a la Yui pel facebook, però de nou el fet de que hi hagués tanta gent va fer impossible la conexió. Em va portar a una altra part de l'estació i vem poder enviar-li el missatge (que per cert mai li va arribar, però això no ho vaig saber fins després). Vaig agrair-li una vegada i una altra que m'hagués ajudat (va estar amb mi com mitja hora, pobre). Vaig tornar al punt de trobada i em vaig quedar allà. Però feia taaaaant fred... Això sembla Alaska, de veritat, és que ni tan sols a Espanya fa aquest fred a ple hivern. M'hauré de comprar alguna cosa al final :/ I vaig pensar que si no la trobava en 1 hora m'aniria. De fet també vaig pensar que potser s'havia anat en no trobar-me i tenia més treball abans d'acabar la jornada.
YUI: Primer em va enviar un missatge pel facebook dient que arribaria sobre les 19 (però jo no el podia llegir pas! o.o) I després va fer el mateix que jo, voltant de nord a sud i al revès tota l'estona.
I de cop i volta sento per megafonia, sip, per megafonia x'DDD (alguna cosa aproximada, les paraules exactes no les sé):
"This is a call for Patricia from Spain. Patricia, Yui Kizawa is waiting for you next to the Information Centre"
Us podeu imaginar la meva cara de vergonya?? jajajajajajajajaja Un japonés que estaba veneno no sé què al costar d'on m'esperava em va senyalar en plan: "aquesta ets tu, no?" jajajajajajaja quina vergonyaaa però quina sort al mateix temps! La Yui estava a l'estació!!! =D Vaig anar al primer noi de seguretat que vaig veure i li vaig did tal qual: "konnichiwa, sumimasen, watashino namae wa patricia from spain desu. Yui Kizawa tomodachi". I em vaig quedar tan ample (em sap greu, al Japó vaig parlant així, però m'entenen ^^). Li vaig senyalar el sostre en plan dient-li que m'havien cridat jajajaja i el noi em salta: "Hai! From Spain! Patricia! Hai! Hai!" jajajajaja Va posar-se a parlar per telèfon i al cap de com 5 minuts… per fiiiii Vaig veure la Yui!! Ueeee!!!! jajajajaja quina aventura!! Després em vaig enterar que havia sigut ella la que havia parlat, wow! No la vaig reconèixer. Es veu que com no saben parlar en anglès els japonesos ho va fer ella.
Després d'una estona demandant-nos perdó mutuament (jajaja entre els amics també passa nois! :P) i de riure molt, vem decidir anar a sopar, i a la Yui li feia gràcia que provès menjar d'Espanya aquí al Japó. I això vem fer. Mireu què hi ha a fora del restaurant!! *o* Els catalans deixem petjades per tot el món, yujuuu! ^^
Vem menjar tapes^^Aviam, no és el mateix, òbviament, però per exemple les gambes a l'all estaven molt bones =D
Després sessió de fotos :P
I ja cap a caseta. Vaig arribar quasi a la 1 de la matinada xDD El meu tren apart de ser local (que triguen més) es va parar, encara no sé per què.
Per cert, els japonesos no només dormen als transports públics de peu, i sentats, sinó que a més a més ronquen!! I molt! jajajajaja :P
No hay comentarios:
Publicar un comentario