sábado, 18 de abril de 2015

Dia 22: Camí d'Osaka a casa (16/04/2015)


Estic a l’aeroport de Frankfurt. Quina diferència!! Aquí tot és molt brut (si ho comparem amb Japó, és simplement horrible jajaja :P), i la gent molt diferent... =( Vull tornar al Japó!!

Aquest matí he vist a tota la família excepte l’avi (ja m’hi vaig acomiadar) i el germà (que feia dies que s’havia anat a Nagoya). M’ha costat deixar la casa, no vull tornar a Barna... Tot i que pensar en la família i el Teddy em dóna forces per poder continuar. Ha sigut per bastant el millor viatge que he fet mai. He estat en 16 països, però cap d’ells com el Japó. Han sigut unes setmanes perfectes, un viatge de 10. Però encara que m’ho hagi passat tant bé allà i sempre tingués coses a fer, també trobo a faltar a la família i tinc ganes de veure’ls. 

No he dormit gens al final jajajaja M’he “llevat” i m’he trobat a la Yui esmorzant, esmorzant!! O.O a les 05:30 al·lucinant... M’he dutxat, he tancat la maleta, els he deixat la carta sense que s’adonessin sobre de la taula del menjador, i hem marxat.

El pare ha marxat a les 05:30 així que m’he acomiadat d’ell. I quan la Yui i jo hem marxat m’he acomiadat de la Ai i l’àvia. La mare ens ha acompanyat a l’estació amb la bicicleta portant la meva bossa petita.

M’he acomiadat d’ella i la Yui i jo hem fet camí cap a l’estació d’autobusos.
El meu marxava a les 06:50h. Ufff, què dur... Com sempre que ens acomiadem, ens hem posat a plorar =’( No ho podem evitar, som molt amigues i costa separar-se... Molt... Aquest cop passaran mínim 2 anys abans que podem tornar-nos a veure =( Però ahir ella em va deixar una bossa (que vaig portar com a bossa petita) perquè pogués portar el sake i tot lo de més pes a la maleta sense pagar de més, així que és una excusa per ella per tornar a Barcelona =D
La trobaré molt, molt, molt, moltíssim a faltar.

Us deixo que embarquem cap a Barna (arribo a les 19:30), actualitzaré tot el que queda quan arribi, aquí les fotografies no es carreguen tampoc =(...    

          

Dia 21: Camí de Tokyo a Osaka (15/04/2015)


Ara sí, segueixo al Shinkasen i ja ens queda només mitja hora aproximadament per arribar al destí. D’aquí poc pararem a Kyoto =( Ho trobo molt a faltar, moltíssim. Però tinc moltes ganes de veure la família de la Yui de nou, i això és el que ara importa =D

Durant el camí, apart d’escriure, he volgut veure el Mt. Fuji (si t’asseus a la banda de la dreta el pots veure), però hi havia tants núvols que m’ha sigut impossible... Es veu que no era el meu destí poder veure’l en aquest viatge... =) En el pròxim potser^^

Per cert, avui que finalment me’n vaig de Tokyo, és quan fa sol. Ue! xDD A això se li diu ser gafe jajaja

Pel matí he parlat una estona amb la Miki, i ens hem fet alguna foto (no en teníem cap juntes! O.o). M’he acomiadat d’ella i camí cap a l’estació de Tokyo. Per anar cap allà he hagut d’anar com sempre a l’estació de Hatsudai (he trigat 20 minuts en arribar caminant ràpid, però anava amb la maleta enorme jeje), després a Shinjuku, i allà anar cap a Tokyo. M’he hagut de saltar un parell de trens perquè era hora punta (07:00) i la meva maleta no cabia pas. Sort que he sortit de casa a les 06 i pico... El Shinkasen sortia a les 09:33, i no podia fer tard, la mare de la Yui m’espera a una estació (haig de mirar el nom en una foto que tinc al seu mòbil) a les 13:40.

Quadre de la meva habitació a Shibuya (pintat per la Miki):


Pa el.laborat per la Miki =D:


La Miki!!!! ^^ 



Així que bueno... Aquí estic al tren. Els trens del Japó són fantàstics, tenen de tot. És que no tenen res a veure amb els de Barna... Quan vaig agafar el tren per anar cap a Tokyo el dia 9 em va donar la sensació de que hi ha molts trams en els que s’inclinava. Però avui puc afirmar que és així. 
I quan hem parat a Nagoya, un altre Shinkansen ha passat pel costat, i m’ha donat la sensació de que el nostre volcava (per la velocitat de l’altre), però nops^^

Avui tinc planificat fer-me les ungles jejeje =D No me’n puc anar d’aquí sense fer-me-les, és massa típic^^ A més vull treure’m les ungles de gel dels vietnamites. Tinc hora a les 17:30, a dos minuts caminant de casa de la Yui.

Us deixo que ja estem arribant, ok?? Per la nit escric la resta del dia! ;) 



*NOTA: A partir d’aquí ho he escrit per la nit, aquí són les 03:12 uff jajaja i m’haig de llevar a les 05:20 per anar a l’aeroport, perfecte. No crec que dormi, estic una mica nerviosa...



Fotografies del camí cap a Osaka:



Regal de la Miki per mi ^^





La mare de la Yui m’esperava a l’estació. M’ha preguntat què volia fer, i al final hem anat de compres al Daiso i a un centre comercial.

He comprat unes galetes pels meus pares, les galetes del Shin Chan (ue!! =D), d’en Pokemon... Hem dinat juntes i després hem anat cap a casa, on la Yui ha arribat de treballar sobre les 17h. (els dimecres els japonesos tenen el dret de sortir a les 15:30, no sé per què).

I hem anat a fer-me les ungles^^ Quina sort de tenir la Yui, ningú parlava anglès, però en aquesta zona és bastant comú que passi.. Entre les dues em dissenyat els dibuixos en cada dit.
La noia que m’ho ha fet ha quedat bastant parada de veure les meves ungles antigues. Agafa i em salta: “saps que això no és gel, oi? On t’ho has fet? És molt perjudicial per les ungles”. En fi... me les faig a la Maquinista, per si teniu curiositat... En principi porto des del gener fent-les perquè volia que el dia que em vestia de Maiko les portés maques (me les mossego L ). Sip, tot això estava planificat a mig període xDD

M’han encantat, poc atrevides per elles, però molt bé per mi (no volia pedres enormes i tal).



Després hem anat al supermercat a comprar coses pel sopar. He aprofitat per comprar sopa especial per fer Shabu-Shabu nyam nyam jejeje :P Wasabi i unes galtes d’arròs que m’agraden molt^^


I hem sopat. Últim sopar meu al Japó!! Què bo que estava!! La mare cuina molt bé! =D Hem fet la cerimònia del te. Boníssim! Diferent del te normal, i això que és el mateix tipus =) M’ho ha preparat l’àvia ^^ I hem begut Mio :P





Han vingut la germana i el pare, quina ilu tornar-los a veure! ^^ La germana, la Yui, la mare i jo ens hem quedat després fent origami (què dolenta sóc ^^’’) mentre els avis estaven mirant la televisió. L’avi s’ha anat una estona a un bar, i quan ha tornat ha sigut divertidíssim parlar amb ell (tota l’estona em preguntava les mateixes coses! Jajajaja).




M’he acomiadat de l’avi quan ha marxat a dormir =( El trobaré molt a faltar.

Els he ensenyat els àlbums que tinc de Maiko, i l’avia, que en sap força del tema, ha quedat impressionada de veure’m. Diu que tinc el cos perfecte per ser maiko (espatlles baixes, el coll llarg, les faccions de la cara de perfil elegants...) O.o m’he quedat... wow... sense paraules. Diu que hagués pogut ser una bona maiko. Wow!! Un autèntic orgull que em diguin això =D Jo li vaig dir que tot i així em fallaven els ulls, però ella em va dir que això no era un problema.
La Yui afirma que ella no queda tan maca de Maiko o.o
Suposo que per això aquell dia que m’ho vaig fer em van demanar que els fes de model per un blog i no sé què, i em van fer més fotografies a l’estudi. 


Després de fer més origami, ja ens hem donat la bona nit, i ara estic a la meva habitació. Els he deixat una carta de 5 pàgines escrites on els agraeixo tot el que han fet per mi. Ha sigut... sense paraules. M’han acollit com una filla, són tots molt bona gent, el meu viatge al Japó no hagués sigut el mateix sense ells. Me’ls estimo moltíssim i els trobaré molt a faltar. Ha sigut la millor experiència que em podia haver trobat aquí. GRÀCIES!!!!!! Arigato!! For everything! You’re my second family! <3 

Intentaré dormir una mica =) Són les 04:05 jajaja no sé si podré... Naniiit!!!





Dia 20: Tokyo (14/04/2015)


No vaig poder anar al Mt. Fuji, però en canvi vaig anar amb la Miki a un festival japonès d’antiguitats. I m’ho vaig passar la mar de bé^^

La Miki hi volia anar perquè al juny obrirà la seva cafeteria (va trobar local el 8 d’aquest mes), i volia comprar-se algunes cosetes ja que vol que la decoració sigui una mica antiga, apart de voler comprar-se algun kimono com a “uniforme”. La gent aquí al Japó es queda ben parada quan ella els explica que obrirà el seu “Cafe” sola, no sé si és perquè és noia o hi ha una altra raó.
Aquell dia vam tenir més temps per poder parlar la una amb l’altra, i jo, que valoro molt aquestes coses, vaig estar encantada^^
Resulta que la Miki ha viscut a Austràlia, nova Zelanda i els EUA. A més, apart del japonès i l’anglès (per fi vaig entendre com era que el parlava tan bé jeje), també ha fet alemany i xinès. Per ser japonesa us dic que és impressionant, realment ho és. I no té el concepte d’estar treballant per una empresa tota la seva vida, aquí això és molt estrany, els japonesos són moooolt tradicionals. Però es veu que ella és “moderna” :P Em cau genial realment.  

Al mercat hi havia de tot, i coses ben curioses. Obis per 1.000 yens, kimonos per 2.000.... Wow! Molt barat, però molt. Vaig pensar en endur-me un de cada, però el pes després a la maleta... I vaig arribar a la conclusió que no, perquè a Barna utilitzo un kimono un cop l’any, i no sé...
També tenien moltes coses de coca cola o.o
I de tot, des de tasses, roba, quadres, CD’s, figures...

Sabeu què vaig trobar??? =D Coneixeu l’Anabelle, la nina maleïda?? Doncs vaig veure un model de la mateixa nina, uff quin mal rotllo jajajaja :P Li vaig preguntar molt amablement a l’home de la tenda si podia fer-li una foto, i ell em va dir que si li comprava alguna cosa podia. Però... Vaja, que no m’interessava gaire jeje ^^’’






Aquest és un home amb el que vam estar parlant com quasi una hora. Molt simpàtic, semblava que s’hagués enamorat de mi xDDD La Miki va quedar molt sorpresa jajaja Ens vam fer una foto i vam intercanviar contactes i tot =D


Quan arribava l’hora de dinar ens vam separar. Ella es va quedar més temps al mercat i jo volia anar a Shinjuku per passar la tarda. La Miki em va ajudar a fer una reserva pel restaurant d’Alícia en el país de les meravelles xD Als fòrums el recomanaven, i ella també va dir que estava genial, però que sempre hi havia cua d’espera. Afortunadament quedaven 4 llocs, i vaig poder reservar per les 19h.

Un cop a Shinjuku vaig estar mirant tendes i gaudint dels edificis (em vaig passar com 2 hores per arribar xDD Com que el mercat estava a les afores del que és “Tokyo”, els busos passen cada molt. Molt. I vaig haver d’agafar un taxi quan em vaig cansar d’esperar). Vaig visitar l’edifici Metropolità del Govern. Volia veure Tokyo des de les altures, encara que plogués (total, era el meu últim dia a Tokyo, ja no perdia res més), així que em vaig encaminar cap allà.




Aquí teniu les fotografies. Maco, eh? No es veu res xDDD





I vaig anar tirant cap al restaurant, perquè l’únic que sabia és que estava per la zona de Kabukicho, i tenia escrita la direcció en japonès en un paper, però res més.

I vaig fer bé. Vaig sortir de l’edifici a les 17:40 i vaig arribar just a les 19 al restaurant. Pel camí em van ajudar 3 adolescents que literalment van engegar el google maps i em van portar cap allà. Però ells també es van perdre. Crec que el problema rau en que en comptes de ser tot pla com podria ser a Barna, aquí per veure quines botigues hi ha, o bars i tal has de mirar cap a dalt. I no ho trobaven. Però van entrar a una tenda i la dona els va indicar el carrer. Sabeu on era el restaurant?? =D Al costat del Burger King on els vaig trobar per preguntar. Jajajaja!!! Boníssim.

La gent d’aquí és molt amable, t’ajuden amb tot, és increïble! Si t’han d’acompanyar als llocs ho fan, si t’han d’ajudar amb la maleta també. M’encanta^^


Un cop al restaurant (*o* kawaiiiii), era tot tant, tant, tant wow! Les cambreres, la decoració, els plats, la música (tota de Disney, tomaaa!!! =D ), els menús!! O.o La millor forma d’acabar la meva estança a Tokyo, sens dubte <3

A més, em van assentar en una taula i al cap de com mitja hora van venir 3 noies japoneses amb les que vaig estar parlant tota l’estona. Les tres tenien 31 anys. 31!!  O.o Però si semblaven de la meva edat! I en fotografia jo semblo més gran que elles. Mare meva, si hi havia una d’elles que tenia un fill de 13 anys i tot o.o jajaja vaja telaaa. Però ens ho vam passar molt bé, i ens vam fer vàries fotos juntes^^

És el que té quan es viatja sola, coneixes a molta gent pel camí ^^

Us deixo unes quantes fotografies:











Això m'ho van donar quan vaig sortir. Al principi de tot em van fer menjar una cosa que era per fer-te el cos petit. I això m'ho van donar al final perquè m'ho prengués i se'm tornes a la mida normal :P