miércoles, 1 de abril de 2015

Dia 6: Koyasan (31/03/2015)


M'agradaria començar amb uns punts de resum amb coses que he notat i viscut aquests dies:

  • Els japonesos són súper educats i amables
  • Els carrers estan molt nets, la feina és trobar papereres. De fet, si fumen, es guarden el cigarret en una bossa de plàstic al bolso
  • Algú per aquí interessat en treballar al Japó i no sap com fer-ho? Molt fàcil, feu-vos jardiners, que segur que tindreu feina. És digne d'admiració veure els jardins. Tots els arbres estan tallats en formes específiques. Dels jardins públics/privats, les carreteres…
  • Les paraules més utilitzades són: gràcies, disculpa, perdona, si us plau, sí i una cosa semblant a "no" però sense dir no directament
  • L'aigua és gratis a tot el país (en restaurants), pel que si sou gent com jo a qui els agrada només l'aigua apart d'alguns sucs serà un perfecte estalvi de diners =)
  • En el temps que porto aquí, he après a dit varies coses en japonès, sé llegir millor el hiragana i sé escriure alguns kanji i interpretar-los. Això que diuen que a partir dels 20 una ja no pot aprendre idiomes com quan era petita… mmm… no estic d'acord. En el meu cas segurament ho he après per la "desesperació" de trobar-me en alguna situació en la que no sàpiga com actuar, per necessitat, vaja. Però us asseguro que per més difícil que pugui ser un idioma, si estàs completament sola en un viatge durant un "llarg" període de temps t'acabes defensant bastant.     


Després d'aquest parèntesis, continuem amb avui:

I he començat sola. Quin desastre! Quan ahir a la nit em van dir que estaven preocupats per mi perquè costa arribar fins allà ui, em va entrar de tot. El problema al Japó és que hi ha molts trens, moltíssims. Les estacions són enormes, i he sigut incapaç de fer el primer canvi a temps (tenia 12 minuts per trobar la línia correcta, el tren correcte i comprar el ticket. Peròòò… el tren anterior ha fet 1 minut tard, la mare que m'ha acompanyat a la primera estació s'ha quedat molt sorpresa, això no és gaire comú aquí. I he fet tard 2 minuts al tren xDDD). Si no hi arribes, ja pots esperar-te 1 hora més, o bé anar amb altres trens (significa que hi haurà més transferències d'una línia a l'altre). I la segona opció és la que he escollit. 

La Yui m'ha ajudat en tot moment pel Line, i els d'informació i seguretat també. Al final, en comptes d'estar-me 2 hores i mitja que era el que pretenia xD He arribat en quasi 5. Bueno, no està malament =D De tot s'aprèn. 

He sabut que anava bé realment quan a l'últim tren he vist que quasi tothom era estranger jajajaja I amb maletes. 

Si ahir m'ho vaig passar pipa amb els boscos, avui he literalment flipat. És una passadaaaaa!!! Portaré sempre Koyasan al meu cor. 

M'he allotjat al Temple Ekoin, un de tants on et pots quedar, però que per les sèves caractéristiques (et fan classes de meditació, et deixen resar amb ells ben al matí, pots provar l'escriptura sutra, i pels seus jardins) he decidit triar-lo. També ha influit el fet de que com no reservis un temple amb un mínim d'antelació de 5-6 mesos ho portes clar. La majoria de coses del viatge les tinc reservades de de finals de l'estiu-principis de setembre, i tot i així he suat molt en vàries ocasions perquè em quedava sense lloc o sense poder fer segon quina activitat.

Aquesta és l'entrada del temple:


I per dintre és així:



Aquí és on en Nobu, un dels 2 monjos que saben anglès allà, ens ha fet una classe de meditació^^ Ha hagut un moment que ens ha dit de comptar fins a 10 i tornar-hi i així tota l'estona (durant uns 15 minuts). M'ha passat que quasi em dormo x'DDD Del cansament d'aquests dies jajajaja Aquí són molt llargs, te'n vas a dormir a les 01-02 i et despertes entre les 06-07 i uff jajajaja Comptant amb que entremig visites coses, és clar. 

Després hem sopat a les 17:30 (et porten el menjar a l'habitació):


Patia molt amb el menjar, després de tot tothom aconsella enormement portar menjar propi perquè el mejar aquest dels budistes és una mica especial (són vegeterians). Però m'ho he menjat tot excepte unes algues que uf jaja costaven. Però les he provat que és el més important =) Una de les coses que em deien els pares de la Yui és que tinc una ment ben oberta i m'agrada experimentar-ho tot. I és cert^^


Després m'he apuntat a una excursió nocturna  que ens feia en Nobu al cementiri més famós de tot el Japó: OKUNOIN. 

A més, aquest any està de celebració, ja que Koyasan cumpleix 1.200 anys. És a dir, 1.200 anys des que el priest Kukai, que se'l coneix més com a Kobo Daishi, fundés Koyasan. En Kobo va fundar el hiragana i katagana, els dos primers alfabets dels japonesos, i se'l considera com el pare de la cultura japonesa. Va morir en un temple que hi ha al bosc del cementiri meditant, i només s'ha entrat una vegada des que ell mateix s'hi va tancar. I no s'ha tornat a fer. Els budistes pensen que ell segueix viu en esperit, ment, digueu-li com volgueu, i cada dia li porten esmorzar xD. A koyasan se'l coneix com el "millor secret guardat del país".

El cementiri és zencillament excepcional. Crec que mai he vist res de semblant. De veritat que si aneu al Japó aquesta és una parada obligatòria. M'he quedat glaçada. Molt maco, molt molt molt moltíssim. Només us diré que l'únic que he visitat és el cementiri i el temple del final. 3 cops. Però no he vist res més. 

En Nobu ens ha explicat que hi ha bastants estrangers que quan venen s'enamoren del paisatge i es queden a viure allà i a practicar el budisme. De veritat que els entenc. Difícilment veuré un paisatge com aquest que em deixi sense alè de nou. I això que ahir em pensava que ho havia vist tot. Ha. No en tenia ni idea. De moment Koyasan és per mi el millor que he vist del país. Llàstima que sigui tan car quedar-se una nit aquí ='( M'hagués agradat estar 2-3 dies. Però és impossible per mi.

Això és el que ens ha explicat en Nubo (tot i que algunes coses les hem donat a l'IBP a la uni amb en Rocha):

  • El sintoisme és més antic que el budisme
  • El budisme va ser importat. A koyasan es practica el budisme esotèric. 
  • Aquests dos estan en contradicció perquè el budisme venera la mort mentre que el sintoisme la vida. Per això siempre ha hagut confrontacions. I ara molts japonesos fan una barreja, i acudeixen a un temple o altre segons la ocasió. Bromejant ha explicat que moltes noies es volen casar per la tradició cristiana per portar el vestit blanc. Així que es podria dir que tenen barreja de les 3 jajajaja
  • Hi ha més de 200.000 tombes. Algunes de personatges famosos, com el fundador de Panasonic, qui va començar el negoci de taronges en una granja.
  • Tots les arbres estan numerats i protegits pel govern (no m'estranya, ja poden ser-ho :P), i que tenen una mitja de 600 anys, tot i que hi ha uns quants que passen dels 1000. El problema que hi ha és que degut als tifons que tenen alguns els han de tallar perquè no facin mal a les cases si es cauen =( quina llàstima són molt macos. 
  • El budisme té 6 elements: terra, aigua, vent, foc, esperit, consciència. Junts, formen l'univers




Amb en Nobu =)


I aquí us deixo fotografies d'aquesta tarda (al cementiri jiji):







  





  

1 comentario:

  1. PATI, quines fotos més xules! Veig que t'ho estàs passant genial. Es veu tot tant bunic que fan venir ganes d'anar al Japó!! :D Una abraçada!

    ResponderEliminar