martes, 31 de marzo de 2015

Dia 5: Himeji i Mt. Shosha (30/03/2015)


Avui la Yui treballava (és dilluns), així que jo volia aprofitar per anar a algun lloc ara que avui ja feia sol de nou (Nara o Himeji). Els pares molt amablement s'han ofert a portar-me a Himeji si em venia de gust. Al principi em feia cosa, però finalment he acceptat. Després de tot, anar allà és una mica complicat i es triga la tira, i personalment penso que ja tindré estones així quan a partir de demà comenci pel meu compte, així que no crec que hagi estat malament l'opció que he escollit.

Hem anat amb cotxe i hem trigat com 1 hora i mitja. La mare no treballa i el pare té els dilluns lliures, per això m'han pogut acompanyar. Ha sigut una experiència molt bona, perquè parlàvem mig anglès, mig japonès i alguna paraula en castellà. Tot i que costava entendre'ns jejejeje

Primer hem anat al castell Himeji, un dels 4 castells més importants del país i que per molta gent és el més macu. És realment preciós, molt. He pogut disfrutar dels cirerers més que no pas a Kyoto (potser perquè Himeji està més al sud). 

Mentre el pare anava a aparcar, que el pobre ha trigat la tira (hi havia molta gent, el castell ha estat en obres molts mesos i no es podia visitar per dins, i ara farà com una setmana l'han tornat a obrir, i per entrar havies d'esperar mínim 2:30 hores), la mare i jo ens hem anat a donar una volta mentre vèiem els amics i les famílies fent un picnic sota els arbres. 

A què no sabeu què?? Al costat del castell hi ha un zoo, que és gratis. Al.lucino molt, aquí sempre hi ha coses gratis vagis on vagis. Hem vist en Hideko (un elefant), lleons, etc. Ha estat bé. 

Després hem decidit entrar al castell perquè hi havia 1 hora d'espera. Però ens hem donat per vençuts al pis 1 o 2. Hi ha moltes escales molt empinades i estretes i amb tanta gent és complicat. Així que després de com 1 hora i mitja dins, ens hem sortit de la cua, hem fet fotografies des de la finestra i ens hem anat a un restaurant. La veritat és que no entenc com podien caminar per allà les noies amb kimono, és horrorós! jajajaja Però el castell val moltíssim la pena, és tan macu! *o*






Després del castell hem anat al Mt. Shosha per petició meva del dia anterior. A que no sabeu què hi ha allà?? =D Els temples on es va gravar la peli El Último Samurai. Una passada de lloc, en la vida havia vist uns arbres així. És tot tan preciós!! La zona està a sobre d'una muntanya i s'arriba en telefèric. Una anècdota és que quan els telefèrics de dalt i baix es creuen, les japonesos es saluden entre ells. M'ha semblat tot plegat molt cordial i curiós.

Els boscos són simplement espectaculars, m'han agradat molt. L'aire és diferent, hi conviuen animals salvatges que no tenen por dels humans, en fi, és realment un dels paisatges més espectaculars que he pogut veure en els darrers anys. 





Temple Engyoji, on el budista de la peli està amb en Tom Cruise cuidant-lo i ensenyant-li la seva cultura 


M'ha agradat molt perquè el pare s'ha endut coses budistes per resar i observar-los als dos fent-ho ha sigut genial. Jo he provat algunes coses^^ 





Finalment, després d1 hora de caravana gairebé parats tota l'estona, hem arribat a casa, on hem fet entre la mare, l'àvia i jo gyozas casolanes per sopar^^ M'han ensenyat entre les dues. La primera m'ha sortit fatal, però les demés estaven molt bones! =) 


Al pare li feia il.lusió que jo provés d'escriure en kanji amb pinzell així que ens hi hem posat:



Em fa molta pena que acabi el dia. M'he hagut d'acomiadar d'en Hinde perquè ell s'anava a Nagano amb uns amics. Demà els hauré de deixar a tots. Me'ls estimo molt, de veritat que els estic inmensament agraïda. Si no hagués sigut per ells jo no hagués pogut disfrutar tant aquests dies. M'han acollit com una filla més. L'idioma mai ha suposat cap barrera, i hem passat grans moments que difícilment oblidaré mai. Gràcies per tot, família! La nostra casa és la vostra també. Ojalà algun dia ens poguem trobar de nou, i que aquest dia arribi ràpid. Han sigut uns dies genials. Arigato gozaimasu!!! Love you so much, you're my second family and very welcome home! Thank you for everything!! =') 





  



Dia 4: Osaka (29/03/2015)


Avui hem tornat a anar amb la Shiho. Teníem pensat anar al parc de Nara a fer un picnic i donar de menjar als cèrvols salvatges (sagrats al Japó), però estava plovent molt així que hem hagut de canviar els plans. I hem decidit anar a l'aquàrium d'Osaka, on hi tenen l'espècie de tauró més gran, el tauró balena.

Primer hem esmorzat. Sóc incapaç de seguir el ritme dels japonesos. Es passen el dia menjant de tot i amb molta quantitat i després estan híper prims. Jo no ho entenc la veritat… I jo que em considero de "bona vida" no m'ho puc acabar. Ufff jajajaja Però no s'enfaden ni res, hem diuen que menji el que em vingui de gust. Tot i que em sap greu =(



Per cert! Aquesta és la meva habitació:


Molt espaciosa i maca^^ Amb llit estil japonès i tot. Però es dorm bastant bé. És diferent però es descansa. 


La dutxa de la casa. Mola, eh? És diferent. El primer dia m'hauríem d'haver vist. Em vaig quedar mirant la Yui en plan: I això com funciona? xDD Però és molt fàcil, el que passa és que la distribució és una mica estranya per nosaltres. Entres i el terra mateix és la dutxa. El que em feia por era que l'aigua s'anès jejeje però no ho fa pas =) El taburet és per sentar-se, molt a l'estil japonés :P No he utilitzat la banyera, estava massa calenta quasi a 50 graus =)


De camí al nostre destí hem passat pel parc d'atraccions de Harry Potter i es veia perfectament Hogwarts. Ho sento no he fet fotos… 
L'Aquàrium d'Osaka és enorme, i no només té espècies d'aigua sinó que d'altres. Us ensenyo unes poques:


Aquí les fotografies que et fan els dels centres (que després pots comprar a Barna) també són gratis. També les pots comprar després amb més qualitat, però, psé.. així ja està bé^^. Aquest país té molta compasió amb la butxaca dels clients :P


A què és mono???? =D


El famós tauró balena. Tsugoi!!


Juguen amb tu. Mola molt, els poses el mòbil al vidre i et van seguint^^



I com no, aquí em teniu tocant taurons. Ja hem coneixeu, allà on hi hagi animals per tocar i agafar allà estic jo :P 


Al acabar hem anat a un centre comercial just al costat a dinar, i en quant hem acabat *o* OMG!! Sabeu que a Tokyo hi ha molts pisos on no es permet tenir mascotes i la gent el que fa és portar-los a llocs especials amb altres animals per després visitar-los?. O per exemple sé que a algunes unis s'ha introduït això per permetre que els alumnes es desestressin. Doncs hem anat a un lloc així *o*

Hi havia de tot: gossos, gats, porcs, iguanes, conills, tortugues, cobayas, cangurs, mussols, i d'altres que no en sé els noms jajajaja M'ho he passat BOMBA. He comprat menjar i els hi he donat. Què monooooos!!!!! =D Mireu:






Avui la família m'ha convidat a un restaurant de sushi. Estava oishiii! =D Arigato gazaimasu!! És meravellós veure com treballen els chefs, impressiona molt, van tan ràpids!





Per acabar la bit hem anat al karaoke la Ai, en Hide, la Yui, un amic d'en Hide i jo. Què divertit! Canten tots bé, però van amb avantatge jejeje :P Hem passat una bona hora amb la Elsa i Ana, Conan, Goku, cançons de Disney vàries i cançons típiques d'aquí:










  


Dia 3: Kyoto (28/03/2015)


He pogut conèixer l'àvia de la família. Quina dona més encantadora! =D Li encanta parlar amb mi encara que no ens entenem gaire =) M'ha explicat que li agrada molt viatjar i que ha estat visitant Espanya. Els avis són budistes, i a la casa hi ha moltes coses relacionades amb aquesta religió. Ella és professora de cerimònia del te. Ell com a hobby pinta (i mare meva com ho fa! *o* És molt kawaiii):


Ahir la mare em va preguntar què volia esmorzar, així que li vaig demanar si era possible que em fes alguna cosa típica d'aquí que no costés gaire de fer. El resultat és aquest (perquè veieu com són de cuidadosos en aquesta cultura amb tot el que fan ^^):


La veritat és que no m'ho esperava pas. Li he agraït un munt. A més, estava boníssim!! Oishiiii

Avui havíem quedat amb la Shiho per passar el dia. La Shiho és una amiga de la infància de la Yui que la va acompanyar la segona vegada que va venir a Barcelona. Així que la meva família les va portar a La Fonda del Port Olímpic a dinar paella (es veu que quan preguntes als japonesos què saben d'Espanya et contesten Sagrada Família, Barça i Paella. Curiós, si més no). També va coincidir amb el meu cumple així que va venir a la festa^^. 


Hem passat el dia a Kyoto. Primer hem anat a un estudi d'aquests on alquiles un kimono (regal de la família de la Yui) i et fan el cabell (però sense adornar-lo). Què complicat ha sigut triar-ne un! Però he quedat molt contenta del resultat. Mai abans havia portat kimono la veritat jejeje Sempre havia sigut yukata. L'obi és una meravella, hi ha tantes capes! El procès és digne de veure. 

Aquí unes fotos del dia:


Aquest és el mercat Nishiki. El que he après avui és que si u va curt de diners no hi ha cap problema. A KYOTO EL MENJAR ÉS GRATIS. Es pot menjar TOT el dia sense pagar res. És molt típic a l'antiga capital del Japó que et donin a provar tots els seus aliments a les tendes, mercats, etc. És a dir, que t'omples de coses que estan molt bones i no pagues res. Per ells una de les coses més importants és el servei al client, pel que tots els productes alimenticis que tenen tindran "mostres". És com les colònies a Barna però amb menjar^^



Com podeu veure els cirerers encara no han florit del tot. De fet aquest any a Kyoto va amb una mica de retràs, i hi ha molts llocs on ni tan sols es veuen les flors, quina llàstima. Però no em preocupa massa, doncs tornaré del dia 1 al 9 d'abril. 



Aquesta nena s'ha vestit de Maiko al mateix estudi on m'ho faré jo dissabte que ve. Està moníssima. Li he demanat a la mare fer-me una foto amb ella i la nena m'ha donat la mà *o* És molt estrany, els japonesos no acostumen a tocar a la gent. 



Aquest és el famòs temple Kiyomizu dera. És la típica fotografia de postal japonesa però amb tot florit, segur que l'heu vist algun cop. 



Això és una pedra que no m'enrecordo com es diu. És una espècie de ritual que he completat. Es diu que si vas des d'aquesta pedra a una altra que hi ha a l'altre banda amb els ulls tancats trobaràs parella aviat, o, en el seu defecte, et casaràs amb ella. M'ha fet gràcia, i tot i que era ple de gent ho he fet igualment. 


Teníem fins les 18h per portar el kimono per on volguèssim. Mare meva, quin cansament. A més, per anar al temple s'han de pujar la tira d'esglaons i ha sigut molt dur. Entre el kimono, les sandàlies i que tinc els peus delicats… Per tornar hem hagut d'agafar un taxi, estàvem totes mortes xD. 


Després hem anat a sopar a un restaurant que ha estat genial. I hem begut sake jajajaja 




  




Dia 2: Osaka (27/03/2015)


He arribat a Osaka a les 09:15. Al final m'han vingut a buscar el germà i el cosí de la Yui. No parlen molt l'anglès, però ens hem entès perfectament i rigut molt anant a buscar el JRP i el pocket wifi xD. Aquí ens teniu a l'autocar per anar a casa seva:



La família de la Yui és genial. Són tots molt oberts (cosa estranyíssima en els japonesos o.o), parlen una mica d’anglès (cosa també bastant estranya), són molt simpàtics i t’atenen molt bé. Em cauen genial. A la casa viuen els avis, els pares i els germans (en té dos, la Ai i en Hidei). El pare fins i tot quan m'ha saludat m'ha donat la mà, jo li he fet una referència mentres em presentava i tal, i agafa i em salta que no, i em parla en anglès donant-me la mà =).  


La casa és IMPRESSIONANT. És com estar en una classe dels professors Rocha i Viladomat però en viu. Alucino però molt molt molt. Tenen una part privada de la família i després una altra on pots anar (cuina, saló, dos dels lavabos, etc.). Tot és estil japonès, tot. Les habitacions, la cuina, el saló, el lavabo! (la dutxa i el "onsen"). Fins i tot tenen un jardí precióóós típic japonès. No fa falta que digui com és el vàter, oi? :P Sip sip, tinc a la meva disposició un vàter amb moltes opcions, tot i que no entenc res jajajajaja Pujaré fotos de la casa en una altra ocasió =)

Hem anat a un restaurant bastant conegut d'Udon a la zona amb la mare, cosí i la Yui. Estava boníssim, res en comparació amb Barcelona jejeje. L'únic que no sé utilitzar els pals xD Sóc un desastre u.u'' En fi, com a mínim els he fet passar una bona estona =) Només diré que el cosí s'ha menjat dos bols d'udon (apart dels acompanyaments que també són bastant grans) abans de que jo acabés el meu bol d'udon jajajaja

Després hem marxat a passejar el Cookie, el gos de la família:


Més tard hem anat a donar una volta per Osaka la Yui i jo mentre esperàvem que el Shuhei sortís del treball i poder sopar junts:





Finalment hem anat a sopar junts. Ha sigut fantàstic poder tornar-lo a veure, ja feia dos anys des l'últim cop =) Està molt canviat, però molt. He passat una estona genial amb ell, quina llàstima que una faci amics estudiant a Anglaterra que visquin tan lluny… =( Després passen aquestes coses u.u El trobaré molt a faltar, ara sí que no sé si el tornaré a veure, perquè està ja treballant ha acabat la uni i aquí al Japó les "coses bones" se t'acaben quan entres al món laboral. Només tenen 1 setmana de vacances a l'any, i si tenen sort, poden arribar a tenir 2, però mai seran dies seguits. En fi és molt complicat…

Per acabar el dia, hem anat a un pub irlandès bastant conegut d'Osaka. 
Em sento molt afortunada de haver pogut tornar-lo a veure. Arigato Shuhei!! ^^















Hem din


Despré


jueves, 26 de marzo de 2015

Dia 1: Camí cap a Osaka


Estic a l'aeroport de Frankfurt. He arribat a les 09:10 i fins les 13:45 no surt el següent vol cap a Osaka.

Quines ganes!! =D I pensar que porto moltíssims mesos estalviant i preparant les coses (tot i que encara em queda mirar-me algun que altre detall per acabar de concretar, però ja s'anirà sol.lucionant sobre la marxa).

Anant a un lloc com el Japó, mai pots estar segur d'estar preparat del tot. Sense anar més lluny, un dels meus objectius abans d'anar-me'n era aprendre japonés. No l'he aconseguit. D'acord, sé llegir quasi tot el hiragana, però siguem sincers, de què et serveix saber llegir un dels 3 alfabets que té el país si després no saps què posa? Així que només sé presentar-me i dir quatre tonteries com "què parla anglès vosté?" o "què em podria ajudar"?
Molta gent m'ha preguntat durant aquest temps com pot ser que sigui tan atrevida de marxar sola a un lloc on quasi ningú m'entendrà, que sóc molt valenta. Bueno, el que jo els responc és que no es tracta de valentia. Tinc molta por, moltíssima. Por de perdre'm, de no saber com moure'm, de que no m'entenguin… fins i tot d'anar-me'n d'excursió a algun lloc a 300 quilòmetres d'on sóc i no arribar a temps d'agafar l'últim tren de tornada! (i com a conseqüència haver de quedar-me en un hotel capsa, cosa que m'havia plantejat però que és inviable degut a que sóc una mica claustrofòbica xD. Però això no m'ha pas aturat mai en la meva decisió d'anar al Japó.
Em considero una noia curiosa i amb la ment oberta. Desitjosa de conèixer noves cultures i intentar aprofunditzar en elles. Els japonesos són tan diferents de nosaltres! Serà fascinant anar descobrint cosetes allà. Estic molt il.lusionada^^


El meu viatge ha començat avui a les 03:50, hora en la que m'he llevat. I no he dormit gens u.u Si estava desperta a les 02 hahaha Deuen ser els nervis. Entre això i que havia d'enllestir-ho tot (sobretot coses de la uni) porto uns dies que no dormo gaire bé.
A les 04:15 hem sortit de casa i hem anat a l'aeroport, on he agafat un vol per anar cap a Frankfurt. L'únic que haig de vigilar aquí és que compro alguna cosa de menjar abans de pujar a l'avió :P (el menjar no està gens bo! xD).

Quan arribi a Osaka m'estarà esperant el germà d'una bona amiga allà, la Yui. Demà he quedat per sopar també amb ella i el Shuhei, un altre amic. A tots dos els vaig conèixer a Brighton l'estiu de fa dos anys. Des de llavors, a la Yui l'he vist en dues ocasions més, ja que va venir a Barna la primera vegada sola i la segona amb la Shiho, una amiga de la infància (a qui veuré el dissabte si tot va bé =D). Però no he tornat a veure pas el Shuhei, i tinc moltes ganes ja ^^

Fins el dia 31 al matí, estaré ben acompanyada. La família de la Yui m'ha acollit a casa seva. La veritat és que els hi estic molt agraïda, sempre es bo saber que estaràs amb algú abans d'endinsar-te a altres llocs sola.

Després, la meva pròxima parada serà Koya-san, i passaré una nit en un dels temples budistes més coneguts de la zona, en el que accepten estrangers. Allà practicaré l'escriptura del Kanji, faré meditació Zen, seré testimoni d'una cerimònia de foc feta pels monges, i podré tenir l'oportunitat de viure l'experiència en un temple, amb el menjar vegetarià i tot. Estic molt contenta, ja us diré què tal! =D

Tinc tantes ganes d'arribar ja… Tot i que la majoria ho veuré pel meu compte, he contractat un parell d'excursions (una en bici per Kyoto i l'altre veient la zona del Mt. Fuji). D'aquesta manera, tot i que segur que coneixeré molta gent pel camí, podré estar més acompanyada.

Durant la meva estança, en total m'allotjaré en 5 llocs: a casa de la Yui, a un temple, a un hostal per gent de 20-i-pico, i a través d'Airbnb llogant habitacions tant a Osaka com a Tokyo. Per mi això té molta importància, ja que més enllà de veure els japonesos actuar al carrer, també volia saber com era conviure amb ells, les seves costums, empapar-me de la seva cultura, vaja. Podria haver anat a un hotel, és clar que sí, però no hagués sigut el mateix ni molt menys. Així que estic contenta =)

Quan estigui a Kyoto hi han dues coses que em fan molta il.lusió que faré: convertir-me en Maiko durant un dia (=D!!!!!) i veure un espectacle en el que les Maiko ballin (típic durant l'època del hanami, i a més obert al públic), i abans de l'espectacle poder conèixer una Maiko *o* Amb 7 persones més, ens servirà el té, quina passada!! hahaha quan m'ho van confirmar va ser genial.

Us aniré informant sobre aquest magnífic viatge a mesura que vagin passant els dies. Ara aniré a donar una volta que les cames se m'estan quedant adormides hehehe =)

Una abraçadaaaaa