Dia 2: Osaka (27/03/2015)

He arribat a Osaka a les 09:15. Al final m'han vingut a buscar el germà i el cosí de la Yui. No parlen molt l'anglès, però ens hem entès perfectament i rigut molt anant a buscar el JRP i el pocket wifi xD. Aquí ens teniu a l'autocar per anar a casa seva:

La família de la Yui és genial. Són tots molt oberts (cosa estranyíssima en els japonesos o.o), parlen una mica d’anglès (cosa també bastant estranya), són molt simpàtics i t’atenen molt bé. Em cauen genial. A la casa viuen els avis, els pares i els germans (en té dos, la Ai i en Hidei). El pare fins i tot quan m'ha saludat m'ha donat la mà, jo li he fet una referència mentres em presentava i tal, i agafa i em salta que no, i em parla en anglès donant-me la mà =).  

La casa és IMPRESSIONANT. És com estar en una classe dels professors Rocha i Viladomat però en viu. Alucino però molt molt molt. Tenen una part privada de la família i després una altra on pots anar (cuina, saló, dos dels lavabos, etc.). Tot és estil japonès, tot. Les habitacions, la cuina, el saló, el lavabo! (la dutxa i el "onsen"). Fins i tot tenen un jardí precióóós típic japonès. No fa falta que digui com és el vàter, oi? :P Sip sip, tinc a la meva disposició un vàter amb moltes opcions, tot i que no entenc res jajajajaja Pujaré fotos de la casa en una altra ocasió =)

Hem anat a un restaurant bastant conegut d'Udon a la zona amb la mare, cosí i la Yui. Estava boníssim, res en comparació amb Barcelona jejeje. L'únic que no sé utilitzar els pals xD Sóc un desastre u.u'' En fi, com a mínim els he fet passar una bona estona =) Només diré que el cosí s'ha menjat dos bols d'udon (apart dels acompanyaments que també són bastant grans) abans de que jo acabés el meu bol d'udon jajajaja

Després hem marxat a passejar el Cookie, el gos de la família:

Més tard hem anat a donar una volta per Osaka la Yui i jo mentre esperàvem que el Shuhei sortís del treball i poder sopar junts:

Finalment hem anat a sopar junts. Ha sigut fantàstic poder tornar-lo a veure, ja feia dos anys des l'últim cop =) Està molt canviat, però molt. He passat una estona genial amb ell, quina llàstima que una faci amics estudiant a Anglaterra que visquin tan lluny… =( Després passen aquestes coses u.u El trobaré molt a faltar, ara sí que no sé si el tornaré a veure, perquè està ja treballant ha acabat la uni i aquí al Japó les "coses bones" se t'acaben quan entres al món laboral. Només tenen 1 setmana de vacances a l'any, i si tenen sort, poden arribar a tenir 2, però mai seran dies seguits. En fi és molt complicat…

Per acabar el dia, hem anat a un pub irlandès bastant conegut d'Osaka. 

Em sento molt afortunada de haver pogut tornar-lo a veure. Arigato Shuhei!! ^^

Hem din

Despré