Dia 20: Tokyo (14/04/2015)

No vaig poder anar al Mt. Fuji, però en canvi vaig anar amb la Miki a un festival japonès d’antiguitats. I m’ho vaig passar la mar de bé^^

La Miki hi volia anar perquè al juny obrirà la seva cafeteria (va trobar local el 8 d’aquest mes), i volia comprar-se algunes cosetes ja que vol que la decoració sigui una mica antiga, apart de voler comprar-se algun kimono com a “uniforme”. La gent aquí al Japó es queda ben parada quan ella els explica que obrirà el seu “Cafe” sola, no sé si és perquè és noia o hi ha una altra raó.

Aquell dia vam tenir més temps per poder parlar la una amb l’altra, i jo, que valoro molt aquestes coses, vaig estar encantada^^

Resulta que la Miki ha viscut a Austràlia, nova Zelanda i els EUA. A més, apart del japonès i l’anglès (per fi vaig entendre com era que el parlava tan bé jeje), també ha fet alemany i xinès. Per ser japonesa us dic que és impressionant, realment ho és. I no té el concepte d’estar treballant per una empresa tota la seva vida, aquí això és molt estrany, els japonesos són moooolt tradicionals. Però es veu que ella és “moderna” :P Em cau genial realment.  

Al mercat hi havia de tot, i coses ben curioses. Obis per 1.000 yens, kimonos per 2.000.... Wow! Molt barat, però molt. Vaig pensar en endur-me un de cada, però el pes després a la maleta... I vaig arribar a la conclusió que no, perquè a Barna utilitzo un kimono un cop l’any, i no sé...

També tenien moltes coses de coca cola o.o

I de tot, des de tasses, roba, quadres, CD’s, figures...

Sabeu què vaig trobar??? =D Coneixeu l’Anabelle, la nina maleïda?? Doncs vaig veure un model de la mateixa nina, uff quin mal rotllo jajajaja :P Li vaig preguntar molt amablement a l’home de la tenda si podia fer-li una foto, i ell em va dir que si li comprava alguna cosa podia. Però... Vaja, que no m’interessava gaire jeje ^^’’

Aquest és un home amb el que vam estar parlant com quasi una hora. Molt simpàtic, semblava que s’hagués enamorat de mi xDDD La Miki va quedar molt sorpresa jajaja Ens vam fer una foto i vam intercanviar contactes i tot =D

Quan arribava l’hora de dinar ens vam separar. Ella es va quedar més temps al mercat i jo volia anar a Shinjuku per passar la tarda. La Miki em va ajudar a fer una reserva pel restaurant d’Alícia en el país de les meravelles xD Als fòrums el recomanaven, i ella també va dir que estava genial, però que sempre hi havia cua d’espera. Afortunadament quedaven 4 llocs, i vaig poder reservar per les 19h.

Un cop a Shinjuku vaig estar mirant tendes i gaudint dels edificis (em vaig passar com 2 hores per arribar xDD Com que el mercat estava a les afores del que és “Tokyo”, els busos passen cada molt. Molt. I vaig haver d’agafar un taxi quan em vaig cansar d’esperar). Vaig visitar l’edifici Metropolità del Govern. Volia veure Tokyo des de les altures, encara que plogués (total, era el meu últim dia a Tokyo, ja no perdia res més), així que em vaig encaminar cap allà.

Aquí teniu les fotografies. Maco, eh? No es veu res xDDD

I vaig anar tirant cap al restaurant, perquè l’únic que sabia és que estava per la zona de Kabukicho, i tenia escrita la direcció en japonès en un paper, però res més.

I vaig fer bé. Vaig sortir de l’edifici a les 17:40 i vaig arribar just a les 19 al restaurant. Pel camí em van ajudar 3 adolescents que literalment van engegar el google maps i em van portar cap allà. Però ells també es van perdre. Crec que el problema rau en que en comptes de ser tot pla com podria ser a Barna, aquí per veure quines botigues hi ha, o bars i tal has de mirar cap a dalt. I no ho trobaven. Però van entrar a una tenda i la dona els va indicar el carrer. Sabeu on era el restaurant?? =D Al costat del Burger King on els vaig trobar per preguntar. Jajajaja!!! Boníssim.

La gent d’aquí és molt amable, t’ajuden amb tot, és increïble! Si t’han d’acompanyar als llocs ho fan, si t’han d’ajudar amb la maleta també. M’encanta^^

Un cop al restaurant (*o* kawaiiiii), era tot tant, tant, tant wow! Les cambreres, la decoració, els plats, la música (tota de Disney, tomaaa!!! =D ), els menús!! O.o La millor forma d’acabar la meva estança a Tokyo, sens dubte <3

A més, em van assentar en una taula i al cap de com mitja hora van venir 3 noies japoneses amb les que vaig estar parlant tota l’estona. Les tres tenien 31 anys. 31!!  O.o Però si semblaven de la meva edat! I en fotografia jo semblo més gran que elles. Mare meva, si hi havia una d’elles que tenia un fill de 13 anys i tot o.o jajaja vaja telaaa. Però ens ho vam passar molt bé, i ens vam fer vàries fotos juntes^^

És el que té quan es viatja sola, coneixes a molta gent pel camí ^^

Us deixo unes quantes fotografies:

Això m'ho van donar quan vaig sortir. Al principi de tot em van fer menjar una cosa que era per fer-te el cos petit. I això m'ho van donar al final perquè m'ho prengués i se'm tornes a la mida normal :P