Dia 12: Kyoto (06/04/2015)

Hola hola!! 

Avui m'he passat gran part del dia a Fushimi Inari-taisha (les portes famoses vermelles, especialment reconegudes des que es va fer la peli de "Memòries d'una Geisha", que per cert, és de les poques escenes que es van gravar al Japó (que no us enganyi la vista!! Ni la protagonista és japonesa, sinó que xinesa, ni la majoria de la peli està feta al Japó, sinó a un estudi de l'USA). 

Quan he arribat a la zona (només dues parades en tren des de l'estació de Kyoto), el primer que he fet és menjar això:

És cranc! Boníssim!

I he estat mirant una mica les tendes jeje Estic desesperada buscant un dedal per uns amics, però es veu que aquí no s'utilitzen :S Molts ni tan sols saben què és. Ufff serà molt difícil trobar-lo, he buscant en totes les poblacions on he estat fins ara, però sense sort… Però no em dóno per vençuda!! ^^ I si algú sap per casualitat perquè ja ha estat al país o el que sigui on trobar-ho, ho agrairia molt =D

Fotografies dels voltants del fushimi inari:

Crec que en cap entrada us he ensenyat com són els lavabos típics del Japó:

Sip… horrible, no??? jajajaja 

I comencem amb el fushimi inari (un dels llocs que més ganes tenia de veure =D):

Mapa de la zona:

I en quant he vist que després d'una hora, UNA hora caminant en pujada amb unes escales altes (a tot el Japó de moment són iguals, però si ells són baixets, com poden fer-les així! u.u''), ni tan sols havia arribat a la meitat del camí, quasi em dono la volta xDD El que passa és que com molts sabeu pateixo dels peus i a vegades així per així deixo de caminar i no puc ni posar el peu al terra del mal. Doncs… entre el terreny i tal m'ha passat =( Per sort sempre porto a sobre Flogoprofen que m'alleuja el dolor, encara que no el tregui del tot. I en vàries ocasions m'he volgut rendir. Però després m'he dit a mi mateixa que estava allà i no sabia si tornaria, i ho havia d'aconseguir. Total, avui no tenia res més a fer així que em podia passar tot el dia allà. He fet vàries parades, algunes de llargues (el dolor era insoportable), i finalment he arribat a dalt de tot (ue!!). Estic orgullosa^^ 

I això és el que es troba un quan arriba a dalt. Mmm… després de tot el camí una espera més. Peròòò ho he aconseguit. La baixada ha sigut més ràpida, tot i que uff no sé si era pitjor la pujada o la baixada…   

Un cop a Kyoto he parat a l'starbucks i a l'hostal. Després m'he dirigit cap a la zona de Gion (crec que la meva preferida a Kyoto, ja he estat com 4 vegades^^).

I aquí tenim el Yasakajinja Shrine: 

He sopat això! =D No sé què és, pot ser que sigui okinomiyaki?? Ni idea…

M'ha passat una cosa al restaurant molt curiosa. S'han oblidat de fer-me el meu plat (portava mitja hora esperant i he preguntat perquè normalment aquí et serveixen el menjar en menys de 3-4 minuts). Increïble la reacció del noi. S'ha inclinat de tal forma… i jo allà dient-li que no passava res xddd I ell vinga a demanar-me perdó una i altra vegada. Com s'ho prenen! A vegades són massa exagerats i tot, no us sembla?? =D Però per ells és importantíssim. 

I ja estic a l'hostal de nou, a punt per anar a dormir. Demà tinc excursió amb guia anglès i un petit grup de gent, marxem en bicicleta per Kyoto^^ Si no plou és clar… :S (està plovent cada dia TT).

Naniiiit!!