El vaig trobar, el vaig trobar, EL VAIG
TROBAAAAAAAAAAAAAAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! T___________T Quasi ploro de
l’alegria i tot =D
Nois, per comprar un didal al Japó, aneu a
Asakusa!!! ^^ La primera tenda de souvenirs a mà dreta anant cap al temple
famós.
Buaaaaa... vaig començar a parlar en
català i la noia de la tenda em va mirar estranyada i després es va unir a la
meva alegria jajajajaja =DDD Només quedaven 3 :O I em vaig endur 2 (no fos cas
que perdés un, després de 15 dies buscant pel país jajajaja). La Kotono i la
Ayako van flipar crec. En fi...
Però comencem pel principi ^^ Aquesta
entrada va especialment dedicada a l’Alba. Alba, quan llegeixis això i arribis
a una part específica sabràs per què =) Tan de bo algun dia tinguis
l’oportunitat de veure’n un, em va saber molt greu el cas d’Alemanya... =((
Vaig quedar amb la Ayako i la Kotono a
l’estació d’Ueno. Bua, feia ja 2 anys que no les veia. 2! Què canviades que
estan! =D Em vaig dur una bona alegria, per fi les tornava a veure.
Em sap greu no haver-me vist amb la
Shihori i la Tomomi L Desgraciadament, la Tomomi viu a Fukuoka (que és
millor visitar-ho al maig), i la Shihori suposo que entre que s’acabava de
mudar a Tokyo i que estaria treballant...
Després d’unes abraçades, sip! Abraçades J És així pels amics, vam fer camí cap a un
mercat. M’enrecordo del pare de la Yui, que quan em vaig acomiadar d’ell per
anar a Tokyo li vaig fer una reverència, i es veu que li va dir a ella que jo
era molt tímida després d’haver passat uns dies allà =D (vaja, volia una
abraçada?? Una apretada de mans?? No ho sé jajaja).
Vaig esmorzar maduixes^^jejeje I ens vam
trobar un noi de Corea del Sud que ens insistia en vendre’ns un kebab jajajaja
Pel que vam comprovar tots els del mercat que venen kebab són coreans xDDD Així
que vaig cantar una mica de Big Bang amb ell jajajaja Però no li vam comprar
res xddd
Després vam anar cap a l’Ueno park, però
és enoooorme i només vam caminar com 45’ per allà.
De camí cap a l’Ueno Zoo, un dels pocs llocs
on hi ha pandes al Japó, vam veure això. I no m’hi vaig poder resistir jajajaja
:P Feien galetes d’en Doraemon, Hello Kitty, Picachu, etc.
I vem arribar al zoo!! =D Wow, què barat
és entrar! O.o Només són 600 yens! Aquí al Japó cada vegada que trobes alguna
cosa barata t’has d’alegrar jijijiji
D’aquest dia hi ha la tira de fotografies,
però per qüestions despai i de temps a carregar-se poso les més significatives
per mi:
Vam dinar en un restaurant a uns 10 minuts
caminant de l’estació, perquè ja era bastant tard i encara teníem que anar a
l’Skytree i Asakusa.
L’anècdota aquí és que com quasi sempre al
Japó, et demanes un plat i et porten 3 o 4 (miso soup, arròs, tofu, etc.) com a
complements. Doncs em van portar arròs. I estic bastant farta ja xD La Kotono i
l’Ayako em van preguntar per què havia deixat l’arròs pel final en comptes de
menjar-m’ho a la vegada que lo altre. I sincerament els vaig respondre que si
em quedava plena preferia deixar l’arròs jejeje
I vam seguir cap a l’Skytree, un dels
llocs on es pot veure Tokyo des de les altures. Però finalment no vam poder
entrar... Segurament l’error va recaure en que primer vam estar mirant tendes i
tal per l’edifici (hi ha la botiga d’en Totoro!! =D Moooolt xula, i em vaig
comprar una tovallola típica i realment 100% necessària per entrar a temples i
assecar-te les mans fent el ritual de l’aigua xdddd). El cas és que quan vam
voler comprar el tiquet (apart de que costa 2.000 i pico yens, que tela) ens
van dir que tornéssim com 4 hores després per poder començar a fer la cua per
comprar-lo o.O I després ens havíem d’esperar entre 30 i 60 minuts més de cua
per entrar. Uff jajaja Massa temps.
Vam caminar fins a Asakusa. Pel camí ens
vam trobar aquests nois que estaven una mica bojos jejejeje
I vam arribar a Asakusa, on em vaig sentir
quasi com a casa. El lloc recorda una mica a Kyoto, així que em va fer molta
ilu visitar-lo^^
A la primera tenda de la dreta és on vaig
trobar els didals. Festaaaa!!! Jajajaja =P
Vam passar la resta de la tarda caminant
per la zona, i finalment vam anar a sopar a un restaurant típic japonès (on de
nou, vaig sortir d’allà que no tenia cames jajaja).
Zona:
Zona:
Restaurant:
I ja ens vam dirigir al tren, jo havia
d’anar a casa a fer deures, la Ayako (que havia anat amb bus des de Nagoya el
dissabte i tornava la nit del diumenge) es va quedar fent temps per agafar
l’autocar. I la Kotono, mig dormida al tren jejejeje va marxar cap a casa.
Però abans, mireu! Creiem que era una Maiko de veritat, per com caminava i actuava:
Però abans, mireu! Creiem que era una Maiko de veritat, per com caminava i actuava:
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarWaaa!! Es maquissim el panda <3 <3 tot un amor!! quina il·lusió que hagis pogut veure un! Moltes gràcies per les fotos n_n
ResponderEliminarM'ha fet molta gracia la foto dels nois bojos xD
Quina pinta tenen les galetes frikis :9