viernes, 17 de abril de 2015

Dia 18: Tokyo (12/04/2015)


El vaig trobar, el vaig trobar, EL VAIG TROBAAAAAAAAAAAAAAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! T___________T Quasi ploro de l’alegria i tot =D

Nois, per comprar un didal al Japó, aneu a Asakusa!!! ^^ La primera tenda de souvenirs a mà dreta anant cap al temple famós.

Buaaaaa... vaig començar a parlar en català i la noia de la tenda em va mirar estranyada i després es va unir a la meva alegria jajajajaja =DDD Només quedaven 3 :O I em vaig endur 2 (no fos cas que perdés un, després de 15 dies buscant pel país jajajaja). La Kotono i la Ayako van flipar crec. En fi...




Però comencem pel principi ^^ Aquesta entrada va especialment dedicada a l’Alba. Alba, quan llegeixis això i arribis a una part específica sabràs per què =) Tan de bo algun dia tinguis l’oportunitat de veure’n un, em va saber molt greu el cas d’Alemanya... =((


Vaig quedar amb la Ayako i la Kotono a l’estació d’Ueno. Bua, feia ja 2 anys que no les veia. 2! Què canviades que estan! =D Em vaig dur una bona alegria, per fi les tornava a veure.
Em sap greu no haver-me vist amb la Shihori i la Tomomi L Desgraciadament, la Tomomi viu a Fukuoka (que és millor visitar-ho al maig), i la Shihori suposo que entre que s’acabava de mudar a Tokyo i que estaria treballant... 

Després d’unes abraçades, sip! Abraçades J És així pels amics, vam fer camí cap a un mercat. M’enrecordo del pare de la Yui, que quan em vaig acomiadar d’ell per anar a Tokyo li vaig fer una reverència, i es veu que li va dir a ella que jo era molt tímida després d’haver passat uns dies allà =D (vaja, volia una abraçada?? Una apretada de mans?? No ho sé jajaja).







Vaig esmorzar maduixes^^jejeje I ens vam trobar un noi de Corea del Sud que ens insistia en vendre’ns un kebab jajajaja Pel que vam comprovar tots els del mercat que venen kebab són coreans xDDD Així que vaig cantar una mica de Big Bang amb ell jajajaja Però no li vam comprar res xddd


Després vam anar cap a l’Ueno park, però és enoooorme i només vam caminar com 45’ per allà.

De camí cap a l’Ueno Zoo, un dels pocs llocs on hi ha pandes al Japó, vam veure això. I no m’hi vaig poder resistir jajajaja :P Feien galetes d’en Doraemon, Hello Kitty, Picachu, etc.






I més fotos:







I vem arribar al zoo!! =D Wow, què barat és entrar! O.o Només són 600 yens! Aquí al Japó cada vegada que trobes alguna cosa barata t’has d’alegrar jijijiji

D’aquest dia hi ha la tira de fotografies, però per qüestions despai i de temps a carregar-se poso les més significatives per mi:











Vam dinar en un restaurant a uns 10 minuts caminant de l’estació, perquè ja era bastant tard i encara teníem que anar a l’Skytree i Asakusa.
L’anècdota aquí és que com quasi sempre al Japó, et demanes un plat i et porten 3 o 4 (miso soup, arròs, tofu, etc.) com a complements. Doncs em van portar arròs. I estic bastant farta ja xD La Kotono i l’Ayako em van preguntar per què havia deixat l’arròs pel final en comptes de menjar-m’ho a la vegada que lo altre. I sincerament els vaig respondre que si em quedava plena preferia deixar l’arròs jejeje






I vam seguir cap a l’Skytree, un dels llocs on es pot veure Tokyo des de les altures. Però finalment no vam poder entrar... Segurament l’error va recaure en que primer vam estar mirant tendes i tal per l’edifici (hi ha la botiga d’en Totoro!! =D Moooolt xula, i em vaig comprar una tovallola típica i realment 100% necessària per entrar a temples i assecar-te les mans fent el ritual de l’aigua xdddd). El cas és que quan vam voler comprar el tiquet (apart de que costa 2.000 i pico yens, que tela) ens van dir que tornéssim com 4 hores després per poder començar a fer la cua per comprar-lo o.O I després ens havíem d’esperar entre 30 i 60 minuts més de cua per entrar. Uff jajaja Massa temps.





Vam caminar fins a Asakusa. Pel camí ens vam trobar aquests nois que estaven una mica bojos jejejeje




I vam arribar a Asakusa, on em vaig sentir quasi com a casa. El lloc recorda una mica a Kyoto, així que em va fer molta ilu visitar-lo^^

A la primera tenda de la dreta és on vaig trobar els didals. Festaaaa!!! Jajajaja =P

Vam passar la resta de la tarda caminant per la zona, i finalment vam anar a sopar a un restaurant típic japonès (on de nou, vaig sortir d’allà que no tenia cames jajaja).

Zona:






Restaurant:






I ja ens vam dirigir al tren, jo havia d’anar a casa a fer deures, la Ayako (que havia anat amb bus des de Nagoya el dissabte i tornava la nit del diumenge) es va quedar fent temps per agafar l’autocar. I la Kotono, mig dormida al tren jejejeje va marxar cap a casa.

Però abans, mireu! Creiem que era una Maiko de veritat, per com caminava i actuava:


3 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. Waaa!! Es maquissim el panda <3 <3 tot un amor!! quina il·lusió que hagis pogut veure un! Moltes gràcies per les fotos n_n

    M'ha fet molta gracia la foto dels nois bojos xD
    Quina pinta tenen les galetes frikis :9

    ResponderEliminar