Dia 1: Camí cap a Osaka

Estic a l'aeroport de Frankfurt. He arribat a les 09:10 i fins les 13:45 no surt el següent vol cap a Osaka.

Quines ganes!! =D I pensar que porto moltíssims mesos estalviant i preparant les coses (tot i que encara em queda mirar-me algun que altre detall per acabar de concretar, però ja s'anirà sol.lucionant sobre la marxa).

Anant a un lloc com el Japó, mai pots estar segur d'estar preparat del tot. Sense anar més lluny, un dels meus objectius abans d'anar-me'n era aprendre japonés. No l'he aconseguit. D'acord, sé llegir quasi tot el hiragana, però siguem sincers, de què et serveix saber llegir un dels 3 alfabets que té el país si després no saps què posa? Així que només sé presentar-me i dir quatre tonteries com "què parla anglès vosté?" o "què em podria ajudar"?
Molta gent m'ha preguntat durant aquest temps com pot ser que sigui tan atrevida de marxar sola a un lloc on quasi ningú m'entendrà, que sóc molt valenta. Bueno, el que jo els responc és que no es tracta de valentia. Tinc molta por, moltíssima. Por de perdre'm, de no saber com moure'm, de que no m'entenguin… fins i tot d'anar-me'n d'excursió a algun lloc a 300 quilòmetres d'on sóc i no arribar a temps d'agafar l'últim tren de tornada! (i com a conseqüència haver de quedar-me en un hotel capsa, cosa que m'havia plantejat però que és inviable degut a que sóc una mica claustrofòbica xD. Però això no m'ha pas aturat mai en la meva decisió d'anar al Japó.
Em considero una noia curiosa i amb la ment oberta. Desitjosa de conèixer noves cultures i intentar aprofunditzar en elles. Els japonesos són tan diferents de nosaltres! Serà fascinant anar descobrint cosetes allà. Estic molt il.lusionada^^


El meu viatge ha començat avui a les 03:50, hora en la que m'he llevat. I no he dormit gens u.u Si estava desperta a les 02 hahaha Deuen ser els nervis. Entre això i que havia d'enllestir-ho tot (sobretot coses de la uni) porto uns dies que no dormo gaire bé.
A les 04:15 hem sortit de casa i hem anat a l'aeroport, on he agafat un vol per anar cap a Frankfurt. L'únic que haig de vigilar aquí és que compro alguna cosa de menjar abans de pujar a l'avió :P (el menjar no està gens bo! xD).

Quan arribi a Osaka m'estarà esperant el germà d'una bona amiga allà, la Yui. Demà he quedat per sopar també amb ella i el Shuhei, un altre amic. A tots dos els vaig conèixer a Brighton l'estiu de fa dos anys. Des de llavors, a la Yui l'he vist en dues ocasions més, ja que va venir a Barna la primera vegada sola i la segona amb la Shiho, una amiga de la infància (a qui veuré el dissabte si tot va bé =D). Però no he tornat a veure pas el Shuhei, i tinc moltes ganes ja ^^

Fins el dia 31 al matí, estaré ben acompanyada. La família de la Yui m'ha acollit a casa seva. La veritat és que els hi estic molt agraïda, sempre es bo saber que estaràs amb algú abans d'endinsar-te a altres llocs sola.

Després, la meva pròxima parada serà Koya-san, i passaré una nit en un dels temples budistes més coneguts de la zona, en el que accepten estrangers. Allà practicaré l'escriptura del Kanji, faré meditació Zen, seré testimoni d'una cerimònia de foc feta pels monges, i podré tenir l'oportunitat de viure l'experiència en un temple, amb el menjar vegetarià i tot. Estic molt contenta, ja us diré què tal! =D

Tinc tantes ganes d'arribar ja… Tot i que la majoria ho veuré pel meu compte, he contractat un parell d'excursions (una en bici per Kyoto i l'altre veient la zona del Mt. Fuji). D'aquesta manera, tot i que segur que coneixeré molta gent pel camí, podré estar més acompanyada.

Durant la meva estança, en total m'allotjaré en 5 llocs: a casa de la Yui, a un temple, a un hostal per gent de 20-i-pico, i a través d'Airbnb llogant habitacions tant a Osaka com a Tokyo. Per mi això té molta importància, ja que més enllà de veure els japonesos actuar al carrer, també volia saber com era conviure amb ells, les seves costums, empapar-me de la seva cultura, vaja. Podria haver anat a un hotel, és clar que sí, però no hagués sigut el mateix ni molt menys. Així que estic contenta =)

Quan estigui a Kyoto hi han dues coses que em fan molta il.lusió que faré: convertir-me en Maiko durant un dia (=D!!!!!) i veure un espectacle en el que les Maiko ballin (típic durant l'època del hanami, i a més obert al públic), i abans de l'espectacle poder conèixer una Maiko *o* Amb 7 persones més, ens servirà el té, quina passada!! hahaha quan m'ho van confirmar va ser genial.

Us aniré informant sobre aquest magnífic viatge a mesura que vagin passant els dies. Ara aniré a donar una volta que les cames se m'estan quedant adormides hehehe =)

Una abraçadaaaaa